Realitat relativa

Com cada matí, l'Iqbal agafa la seva bicicleta per anar a treballar. És tan llarg el trajecte, que aprofita aquests moments per reflexionar. Davant seu la consciència de què li esperen 12 hores de treball en condicions molt extremes i perilloses. No té elecció. En Jan, a 6.527km de l’Iqbal, sí que té elecció. Les primeres llums del sol entren per les escletxes de la finestra de l’habitació d’en Jan. Sap que és l’hora d’agafar la bicicleta. Ell, a diferència de l’Iqbal, l’agafa per anar a jugar amb els seus amics al parc de davant de casa. L’Iqbal se n’adona que aquesta vegada el trajecte se li ha fet més curt. El camí de sorra esborra en Jan del seu pensament, tot és pols. La fàbrica és tot el que l’espera i la idea d’una vida millor es trenca. Font: Maria Alsina El 16 d’abril de 1995 l’Iqbal Masih pensava tornar a casa seva, però el van assassinar mentre corria pels carrers amb la seva bicicleta. L’Iqbal tenia 12 anys quan va morir. Quan en tenia 4, va ser v...

Un artículo interrumpe el viaje de Lucas Vallecillos a la lejana Patagonia. Antes de embarcar, el autor de la exposición " Els únics atacs atòmics de la història: Hiroshima i Nagasaki " de d ica sus últimos minutos en tierra para ojear el articulo de  " Hiroshima y Nagasaki, les ciutats oblidades ". U n barco y un artículo. La Patagonia y Catalunya. Dos lugares remotos con una relación. Hace ya unas semanas publicamos el artículo y conse guimos contactar con él.  Vallecillos ha liderado la consc iencia social de la Autònoma durante casi dos meses y ha dejado huella en sus paredes.  1. ¿Qué es lo que te llevó a realizar esta exposición?  Creo que es la mejor manera para difundir este tipo de trabajos, pues en los medios de comunicación no tienen cabida, salvo en los aniversarios del bombardeo. 2. ¿Por qué Hiroshima y Nagasaki? ¿Qué es lo que te llamó la atención? Durante un viaje a Hiroshima tuve la oportunidad de conocer a un superviviente del bombar...

Es coneix que a Espanya hi ha unes 80 associacions que vetllen per la integració i l'ajuda a persones o famílies que tenen nens amb TEA ( Trastorn de l'Espectre Autista ). A Catalunya trobem que hi ha 12 organitzacions dedicades a les persones i nens diagnosticats amb el trastorn, però només 2 es troben a les comarques gironines. Una d'aquestes associacions es diu Viu Autisme , on unes 50 famílies es troben cada mes per parlar sobre els dubtes, les aventures i tot el que suposa formar part de la vida d'un nen amb TEA. És aviat i els nens corren entre bosses d'esport i la sorra del pati on es troba la cursa. La sortida i l'arribada estan situades a les portes del local on Viu Autisme es reuneix un diumenge de cada mes, però aquest cop és diferent per tots els que conformen aquesta associació i les persones que han vingut a donar suport a la causa: cada 2 d'abril es commemora el Dia Mundial de l'Autisme . Cursa per l'autisme del passat any ...

Marró, vermell, daurat. Escuts, llances. Silenci i murmuri. El poble calla i és viu, més viu que mai. Les campanes de l’església repiquen amb estridència, les feres es miren, callen i pensen. El silenci es fa amo i senyor de la plaça. Una llum em cega, parpellejo un i altre cop. Déu, sous vos? Quan per fi aconsegueixo desennuvolar la vista, busco insistent l’autor de tal enlluernament: busco Déu entre els homes, un Déu decidit a portar la pau als seus deixebles. Estic confusa i desorientada, il·lusionada i a l’espera. Per fi el trobo, resulta que el tot poderós estava encarnat en forma de flaix: veig el fotògraf del poble  entre la gent. Déu s’ha esvaït, penso. Miro entre els bancs de l’església. Artur Mas. Santi Vila. Em sorprèn. Al seu costat l’alcalde, orgullós i satisfet. Durant anys la processó ha estat una mena de campanya política a la qual assisteixen com a convidats, polítics del mateix color que l’alcalde. Al voltant d’ell, veig els cacics del poble. Altius. Un any ...

16 d’octubre del 2017. 5 mesos. Fa 20 setmanes que Jordi Cuixart i Jordi Sánchez són a la presó, a Soto del Real. Però no només són ells els que han quedat afectats per tot aquest enrenou. Diversos consellers catalans són a l’exili. D’altres comparteixen presó a Estremera. La nostra intenció no és donar resposta a per què els “Jordis” són on són, o perquè Forn i Junqueras han acabat presos. Aquí no es donaran claus a favor o en contra de la independència. Aquí cal obrir els ulls i veure que no és només el govern català el que està en perill. El setembre del 2007 dos joves van ser detinguts per la justícia espanyola per cremar dues fotografies dels reis emèrits . Enric Stern i Jaume Roura van haver de pagar una quantiosa multa de 2.700 euros per injúries a la corona. El 13 de març de 2018 el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) va acceptar la demanda d’aquests dos nois i, finalment, els va donar la raó. Es va demostrar l’abús de la justícia espanyola i es va haver d’indemnit...

“ Franco ha muerto ” i ha nascut un moviment. El moviment per l’empoderament de la dona espanyola. L’any 1975 les dones van començar a reivindicar els seus drets. Amb la dictadura estaven subjectes als pares, als marits o, fins i tot, als fills. No tenien potestat sobre els seus descendents i havien de demanar diners als homes de la família. Durant el franquisme s’equiparava les dones amb els fills, els dements o els sordmuts. I no fa tant de temps de tot això. L’any 1975 va marcar un punt d’inflexió: l’ONU va declarar-ho com l’Any Internacional de la Dona. La jurista Maria Telo va impulsar la reforma que va fer de la dona casada un ésser lliure al convertir-la en major d’edat i ja podien comparèixer en un jutjat, acceptar una herència, llicenciar per contractar i exercir activitat mercantil sense el permís del marit. El fruit de la lluita feminista va començar a germinar i el 1975 les organitzacions de dones sortien a la llum, tot i la clandestinitat. Poc després de la mo...

Dies 6 i 9 d’agost de 1945. Hiroshima i Nagasaki. Dues ciutats oblidades pel govern japonès durant la II Guerra Mundial cobren un significat immens a partir d’aquell mes d’agost. En aquell moment, no només el Japó va saber de l’existència d’aquelles dues poblacions, sinó que la resta del món també va adonar-se que pels carrers d’aquells dos indrets hi havia pares, mares, infants i ancians. Van veure que tot allò va quedar destruït en tan sols un segon. A les 8:15 del 6 d’agost de 1945 la primera bomba - Little Boy - va caure sobre el poble d’Hiroshima. Tan sols tres dies després, a les 11:02 del 9 d’agost, una segona bomba - Fat man - va caure a Nagasaki; destruint tot rastre de vida a 1 km de l’hipocentre. “Hi havia molta gent demanant auxili, i aquests crits m’han quedat gravats al cap per sempre”. Aquesta és la declaració de Jyunko Kayasige, una veïna d’Hiroshima i un dels testimonis que protagonitzen l’exposició de Lucas Vallecillos. Els únics atacs atòmics de la història: ...