La decisió

Una sala repleta de metges amb guants i bates blanques. Metges experts i preparats per atendre aquella dona que no vol seguir endavant. La seva vida corre perill i ha decidit avortar. El cost tant psicològic com econòmic és alt, però pot avortar de manera segura en un ambient net i confortable, sense que la seva vida corri un gran perill.

Una altra sala amb una llum tènue, fa pampallugues de tant en tant. Una noia estirada en una llitera improvisada sobre una taula amb quatre draps bruts. Encara es veuen restes de sang, pot ser que siguin d’una altra noia que ha passat pel mateix. Aquesta noia també vol avortar, però no ho farà de manera segura. El que està fent és il•legal però no li queda alternativa. Ja sigui perquè l’han violada o per que l’embaràs posa en perill la seva vida, ella vol avortar. Però a diferència de l’altre dona, aquesta noia no té garanties de sobreviure.

A molts països l’avortament no és ni legal ni gratuït ni segur. A països europeus com Andorra o Malta, l’avortament encara és il·legal. Fa unes setmanes aquest dret va canviar a Irlanda, un país amb una clara tendència conservadora. El primer ministre d’Irlanda va voler impulsar una Constitució moderna per un país modern, derogant així la Vuitena esmena. L’esmena tractava l’avortament, on es mencionava que era il·legal i que les dones que el practiquessin serien multades. Aquesta esmena va patir una modificació a l’any 2014, permetent que les embarassades en risc de mort poguessin avortar. Ara és legal. Ha estat un referèndum històric. El color lila enlluerna el país.

Les seves predecessores d’arreu del món segueixen lluitant pel dret a l’avortament, un dret que hauria de ser intrínsec en la seva condició de dona. Elles han hagut de lluitar entre les ombres més denses i contundents de la història per ser escoltades. Ara, les dones irlandeses han aconseguit fer una passa endavant, aconseguir l’opció d’avortar. Les argentines segueixen les seves fites, i la seva lluita perseverant ha culminat en 131 vots a favor en les votacions del Congrés.

Les dones argentines reclamen aprovar la llei d'avortament. Font: RFI

El vot de tres diputats estava pendent d’un fil. Tres diputats, homes, tenien la potestat de decidir el destí de les dones. Per què? Si aquests tres HOMES no haguessin recolzat la llei de l’avortament que es volia aprovar a Argentina, la constància permanent de la lluita argentina per voler avortar amb seguretat i llibertat hagués quedat ensorrada. La voluntat de la majoria contra la decisió final d’una minoria, contra la decisió final dels homes. 21 hores de debat en el Congrés. Més de 21 hores de manifestacions als carrers argentins.

Si tots els homes que estan en contra de l’avortament, perquè és “matar a un innocent”, estiguessin manifestant-se igual de fort contra els feminicidis, el món tindria un altre sentit. Perquè no els hi molesta l’avortament, els hi molesta que siguem responsables dels nostres cossos (Machismo Callejero).

Més de 21 hores de manifestacions. Font: Feminismos Madrid (Twitter)

Les dones volem fer història, els homes ens esborren les paraules, ens limiten les nostres decisions. Penalitzen a la dona per voler exercir la seva llibertat. I el debat clau sobre la qüestió de l’avortament SI o l’avortament NO és aquesta penalització contra la dona.

Sense la llei, les dones segueixen avortant en condicions inhumanes i extremes, envoltades de dolor, de patiment i de por. Les dones moren en l’operació. Amb la llei, els avortaments es convertirien en zones segures, netes i legals per les dones que volen exercir el seu dret a avortar.

Quin és l’impediment? La voluntat hipòcrita de voler salvar les dues vides. Quina casualitat que la que sempre surt perjudicada és la dona. No guanyem en sorpreses.

Va ser Irlanda, ara és Argentina i demà serà el món sencer. La sang lila vessada de les nostres predecessores tindran conseqüències, i aquesta conseqüència és la llibertat.