Integració sense fronteres

Una porta fronterera es queda entreoberta, és el moment. Els ulls d'en Nando esbossen la brillantor més pura que hem vist mai. Les esperances no tenen fronteres. Sri Lanka empresona en Nanthasri, conegut com a "Nando" aquí, el lloc que ara considera la seva llar. Controlat pel govern, dominat per la foscor més viva de les persones, dels infiltrats del poder. 

En Nando treu forces per narrar la seva història, que comença a Sri Lanka. Allà va treballar en el món de la comunicació com a dissenyador gràfic, animador amb Motion Graphics, periodista i actor. Ha pogut dedicar part de la seva vida a professions que conviuen amb les seves passions: la fotografia i el cine. Va arribar a Barcelona a principis de 2016, sense estudis però amb una extensa cua d’experiències laborals. Ara, a part d’estudiar espanyol i fotografia, està ocupat fent pràctiques de cuina en un restaurant, a la vegada que gaudeix de la seva feina al canal televisiu de la ciutat comtal: Betevé.

El rellotge marca les cinc en punt. El metro de Glòries és ple i sortir de l’estació és més feixuc del que ens pensàvem. Un esquellerinc ens desconcentra. Un missatge. “Ja sóc aquí” ens diu en Nanthasri. Busquem el lloc més acollidor entre la multitud. Un banc a la banda dreta del carril bici ens sembla el lloc més adequat. Les palmeres fan una tímida ombra i una subtil brisa ens manté frescs. Seiem. Amb un castellà mig apagesat arranquem la conversa. Al principi es mostra tímid però com el sucre en el cafè la seva presència es desfà i passa a transmetre olors i vivències. Se’l veu més còmode. Sri Lanka ja venim.

• Explica’ns una mica sobre tu. Qui és en Nanthasri i què l’ha portat a estar avui aquí?

Vaig néixer a Sri Lanka i tinc 25 anys, aviat en faré 26. Actualment, estic treballant a un mitjà d’aquí de Barcelona, Betevé. La meva tasca és escriure, també edito els vídeos i m’encarrego de la càmera. A Sri Lanka treballava pel govern i escrivia sobre política. Ara que sóc aquí, formo part d’un programa esportiu de Betevé que es diu “La porteria”. Mai no he anat a la universitat, tot ho he après per iniciativa pròpia i a través de molta pràctica, m’he creat a mi mateix buscant i per instint.

El maig de 2016 vaig venir a Barcelona, després d’estar uns quants anys a tres països diferents d’Àfrica. Des que vaig arribar aquí, fa un any que estic estudiant espanyol i també vaig començar un curs de fotografia que va durar 6 mesos.

Una de les fotografies realitzades per en “Nando” / Autoria: Nanthasri (Sueños Refugiados)

Mai no m’he parat a pensar en què puc continuar, si seguiré fent televisió. Jo no penso res. Vinc de col·laborar amb “Sueños refugiados”, un projecte de fotografia participativa que em va derivar a la Betevé, on ara no escric sinó que edito els vídeos que s’emeten al programa. En realitat és més fàcil per mi, ja que em costa parlar el castellà. A més se li suma el català, que pràcticament no conec.

• Estàs tu sol a Barcelona? O ha vingut algú de la teva família amb tu?

Estic sol aquí a Barcelona. Una de les meves germanes es troba ara mateix a Alemanya i l’altra està a Anglaterra. La resta de la meva família es va haver de quedar a Sri Lanka. Els meus pares també són allà.

• I t’agrada estar aquí? Gaudeixes de viure a Barcelona?

Al principi quan vaig arribar no m’agradava gaire estar aquí. Ara sí, em sento més còmode. He aconseguit una feina i això em satisfà molt. L’única cosa que fa que no estigui del tot feliç aquí és que no tinc molts amics aquí a Catalunya, només en tinc cinc o sis. Em costa parlar el castellà i és difícil comunicar-me a vegades. Fa dos anys que sóc aquí i vull seguir aprenent i millorant la meva pronunciació i adquirint més vocabulari.

• De tot els destins que podries haver escollit, com van arribar les teves passes a  Catalunya?

Sincerament, el meu objectiu no era arribar a Catalunya, ni a Espanya. El destí però va decidir que era on m’havia de quedar. Vaig agafar un avió des de Ghana (Àfrica), per entrar a Madrid. De totes les ciutats d’Espanya preferia viure a Barcelona, però jo pensava en altres països d’Europa com Alemanya o Suècia. A Madrid vaig haver de canviar d’avió per anar a un altre país europeu, però vaig tenir problemes amb el passaport i vaig redirigir la ruta cap a Barcelona. Ara els polítics no em deixen sortir del país perquè estic sota arrest domiciliari i no puc tornar a casa.

• On vas aprendre a parlar l’espanyol? I l’anglès?

Mai no he tingut l’oportunitat d’aprendre anglès al meu país, i aquí tampoc he començat a fer-ho. Tot el que sé és gràcies a sèries i pel·lícules que he estat veient aquests dos anys a Barcelona. L’espanyol si que l’he après aquí, he anat a una acadèmia per, almenys, tenir una base de l’idioma. Amb “Somos refugiados” he aconseguit millorar una mica el meu nivell.

• Saps parlar el català?

La veritat és que no. Sé algunes paraules soltes. “Una mica” – diu somrient -. Em costa la pronunciació, és una llengua complicada per mi. Em resulta més fàcil parlar el castellà que el català, la veritat. Mai havia decidit estudiar idiomes, aquesta és la meva primera vegada. La meva filosofia sempre ha estat practicar i practicar, he anat a l’escola, però sortir al carrer i parlar és el que millor em va. Vull seguir aprenent, vull seguir millorant.

• Quina creus que hauria estat la teva situació si haguessis tingut l’oportunitat d’estudiar a Sri Lanka? Hauria empitjorat o millorat?

És complicat estudiar allà, però jo crec que si m’haguessin donat l’opció de formar-me, amb estudis tant bàsics com superiors, la situació política m'hauria obligat a marxar igualment. Sí que és veritat que igual aquí hagués tingut més sortides, perquè hagués focalitzat els meus estudis i podria tenir una idea més clara del meu futur, però estic bastant content de la meva sort i la meva situació actual, després de tot.

"No sabies si era un amic o hi havia un membre de la policia intel·ligent, només parlaves tranquil quan ho feies cara a cara."

• I com és estudiar a Sri Lanka? És diferent als estudis que s’imparteixen aquí? I accedir-hi a ells és complicat llavors?

Sí, tot és diferent. No hi ha res igual. Allà és millor estudiar llengües, almenys aquesta és la meva impressió. Aquí m’he defensat bé gràcies, també, als amics que he pogut formar aquí a Espanya. Però per tots els altres àmbits, és a dir menys idiomes, l’educació és més completa aquí. A Catalunya tothom pot accedir a estudis bàsics, i a més de manera gratuïta. Allà no.

• Llavors, creus que estaries més integrat si haguessis estudiat? Si en lloc d’optar per la pràctica haguessis estudiat periodisme, per exemple.

L’educació – formal - pot ajudar a integrar a una persona, però per mi no ha estat principal. Crec que és millor estudiar que practicar, perquè a més, per mi, estudiar no és interessant. Sempre he estat un noi que se li ha donat millor la part més pràctica que la teoria, perquè sempre he pensat que és més útil. Necessites una base, un ensenyament primari, però la meva filosofia és que si tens intenció d’aconseguir quelcom que estimes i vols i t’esforces, ho acabes aconseguint. També la situació de cada país és diferent, perquè aquí l’educació és principal, i més aconseguir ser dels millors. Allà, com l’educació sembla un privilegi, no la tens tant en compte.

• I ara et sents integrat? Com ha estat la teva rebuda aquí a Catalunya?

Aquí puc dir el que vulgui, allà és tot el contrari. No ens deixen parlar i ens tenen molt controlats. Catalunya m’ha acollit molt bé, la gent és meravellosa, tot i els problemes legals que encara m’acompanyen. Tinc bons amics, estic aprenent castellà (el català encara no el comprenc) i em sento integrat. A Sri Lanka volem un nou país, que no sigui tant controlador. No ens sentim lliures. Amb tot això que està passant aquí, es podria comparar amb la situació d’Espanya i Catalunya.

"Allà no pots entrar a la universitat, has de guanyar molt perquè és del govern i és molt difícil entrar, agafen molt poca gent"

• I ara que estàs aquí treballant a Betevé, perceps alguna diferència amb els teus companys?

No, els meus companys són bona gent, som tots molt amics i em sento molt còmode. Puc parlar amb ells sense cap problema perquè m’escolten i intenten entendre’m encara que a vegades em costi expressar-me. M’ajuden si tinc dubtes, i ells també em demanen consells. A Sri Lanka també érem tots amics, però no podia parlar amb tots. No sabies si era un amic o hi havia un membre de la policia intel·ligent, només parlaves tranquil quan ho feies cara a cara.

  Una part de la revista “Sueños Refugiados”, un dels projectes d'en "Nando" / Autoria: Judith Vila

• Per ser un bon periodista, llavors, és millor practicar que estudiar?

Sí, per mi sempre és millor practicar. És la base del periodista i a més, és quan adquireixes més experiència. És el que deia abans, la teoria és necessària, però la pràctica no té color. És el que igual falta una mica aquí, veig que hi ha molta teoria i poca pressió per anar a buscar notícies i arriscar. Jo he viscut sempre en risc, ja no només per la meva professió. A la vida has de preparar-te des del principi, i aprens fracassant i tornant a aixecar-te. Aquí la gent té por a equivocar-se, i és essencial. I per equivocar-te has de practicar.

• Creus que, en general, si tens estudis t’integres més fàcilment? Perquè a Sri Lanka passa totalment el contrari, ens equivoquem?

Aquí és fàcil, perquè a Sri Lanka hi ha un nivell baix. És un factor clau per la integració, allà només coneixes com funcionen les coses si practiques. Allà no pots entrar a la universitat, has de guanyar molt perquè és del govern i és molt difícil entrar, agafen molt poca gent i no et donen cap facilitat per poder encara que sigui només entrar. El fet de tenir una carrera no depèn de si suspens o aproves, directament no tens l’oportunitat de suspendre.

• És molt difícil estudiar al teu país?

Sí, és realment molt difícil.

• Com creus que afectarà els nens que viuen a llocs com Síria on la guerra els impedeix estudiar?

Amb les conseqüències de la guerra, els nens amb prou feines saben dir res més que monosíl·labs. “Sí, sí” i poca cosa més. Quan l’any 2015 es va produir el canvi de govern hi havia moltes promeses de canvi a Sri Lanka. La gent estava esperançada i creia que es podia aconseguir que la cosa millorés. El problema ha estat que moltes famílies segueixen desestructurades: molts pares segueixen a la presó i els nens són al carrer. El nostre govern cada any promet que farà canvis, que la cosa millorarà de cara a l’any següent. La guerra a Sri Lanka es va acabar l’any 2009, estem a 2018; han passat 10 anys i els pares segueixen estant a la presó, els nens al carrer i les coses no canvien.  

 Una instantània de l’entrevista a en “Nando” / Autoria: Ariadna España

Els nens que viuen les conseqüències d’una guerra com la de Síria o la que va patir Sri Lanka, no podran estudiar gaire, això és evident. Des d’Europa amb iniciatives com la Creu Roja o des de les Nacions Unides, s’està intentant ajudar a crear escoles i millorar la situació dels nens. Des dels països que acullen refugiats – Suïssa, França, Anglaterra – s’està intentant ajudar i enviar diners perquè els nens puguin tenir estudis. Tothom ens ajuda, però el govern segueix sense fer cap canvi. Quasi 10 anys després de la guerra les coses segueixen igual al meu país.

La guerra va esfondrar les il·lusions a Sri Lanka, a Siria molts nens segueixen sense saber quin podrà ser el seu futur. Orient s’entreveu a la lupa europea, res canvia. Sota les palmeres del passeig de Glòries, es desdibuixa la figura del que, amb tota la confiança, ja anomenem “Nando”. Sobre les seves espatlles la incertesa de saber-se lluny de casa. El seu rostre, però, ens esbossa un somriure. Alça la mà i s’acomiada de nosaltres. En els seus pensaments els pares i les germanes. El present i el futur. També el passat que amb tanta tendresa ha recorregut durant la conversa. La seva figura es perd entre la gent que recorre el passeig. Un més entre la multitud.