Realitat relativa

Una sala repleta de metges amb guants i bates blanques. Metges experts i preparats per atendre aquella dona que no vol seguir endavant. La seva vida corre perill i ha decidit avortar. El cost tant psicològic com econòmic és alt, però pot avortar de manera segura en un ambient net i confortable, sense que la seva vida corri un gran perill. Una altra sala amb una llum tènue, fa pampallugues de tant en tant. Una noia estirada en una llitera improvisada sobre una taula amb quatre draps bruts. Encara es veuen restes de sang, pot ser que siguin d’una altra noia que ha passat pel mateix. Aquesta noia també vol avortar, però no ho farà de manera segura. El que està fent és il•legal però no li queda alternativa. Ja sigui perquè l’han violada o per que l’embaràs posa en perill la seva vida, ella vol avortar. Però a diferència de l’altre dona, aquesta noia no té garanties de sobreviure. A molts països l’avortament no és ni legal ni gratuït ni segur. A països europeus com Andorra o Malta, l...

Res tornaria a ser igual. Els carrers de París eren buits. Les parets eren plenes de pintades demanant canvis. “Prohibit prohibir”, “Sigueu realistes, demaneu l’impossible” i “Fes l’amor no la guerra” eren alguns dels lemes que cridaven els estudiants a la Revolta del 68, fa 50 anys. Una de les revoltes més influents durant el segle XX però una de les menys exitoses. La guspira es va encendre en un barri obrer de la ciutat, quan un grup d’estudiants, “els indignats”, van ocupar la torre de la Universitat de Nanterre. Però aquestes protestes ja venien de lluny amb la Guerra del Vietnam. La negativa de la població a participar-hi no afectava a les decisions del govern francès i amb les revolucions a Xina i a Cuba l’ambient estava caldejat. Només va fer falta una petita espurna per detonar una gran explosió: l’explosió de la sexualitat, del feminisme, de la lluita ecològica. Una fusió de llibertats que coronava la necessitat de canvi dels estudiants. Per a estudiants de la post...

Crits, gemecs i vidres escampats per terra. Braços torçats i ànimes trencades. L’aire amb olor a pólvora i sang reina a Guernica. El crepitar del foc i els crits dels animals trenquen els sorolls d’una tarda de primavera. Encara se sent alguna avioneta estrangera sobrevolar les cendres i les runes de la ciutat. On és la llum? El 26 d’abril de 1937 Guernica va ser bombardejada per aviacions alemanyes i italianes, deixant entre 120 i 300 morts en una ciutat amb uns 5.000 habitants. Picasso va escoltar els crits d’aquests ciutadans morts o trencats per culpa de bombes que no els pertanyien. La pintura va servir per mostrar una realitat, per il·luminar un dels actes més atroços de la Guerra Civil espanyola. El Guernica , un quadre que vol treure a la llum la incompetència del poder durant la guerra i l’atac a la població civil. El pintor va crear l’obra entre el maig i el juny d’aquell mateix any. La pintura reflecteix el patiment de la població i els animals. Però l’autor no nomé...

Com cada matí, l'Iqbal agafa la seva bicicleta per anar a treballar. És tan llarg el trajecte, que aprofita aquests moments per reflexionar. Davant seu la consciència de què li esperen 12 hores de treball en condicions molt extremes i perilloses. No té elecció. En Jan, a 6.527km de l’Iqbal, sí que té elecció. Les primeres llums del sol entren per les escletxes de la finestra de l’habitació d’en Jan. Sap que és l’hora d’agafar la bicicleta. Ell, a diferència de l’Iqbal, l’agafa per anar a jugar amb els seus amics al parc de davant de casa. L’Iqbal se n’adona que aquesta vegada el trajecte se li ha fet més curt. El camí de sorra esborra en Jan del seu pensament, tot és pols. La fàbrica és tot el que l’espera i la idea d’una vida millor es trenca. Font: Maria Alsina El 16 d’abril de 1995 l’Iqbal Masih pensava tornar a casa seva, però el van assassinar mentre corria pels carrers amb la seva bicicleta. L’Iqbal tenia 12 anys quan va morir. Quan en tenia 4, va ser v...

Es coneix que a Espanya hi ha unes 80 associacions que vetllen per la integració i l'ajuda a persones o famílies que tenen nens amb TEA ( Trastorn de l'Espectre Autista ). A Catalunya trobem que hi ha 12 organitzacions dedicades a les persones i nens diagnosticats amb el trastorn, però només 2 es troben a les comarques gironines. Una d'aquestes associacions es diu Viu Autisme , on unes 50 famílies es troben cada mes per parlar sobre els dubtes, les aventures i tot el que suposa formar part de la vida d'un nen amb TEA. És aviat i els nens corren entre bosses d'esport i la sorra del pati on es troba la cursa. La sortida i l'arribada estan situades a les portes del local on Viu Autisme es reuneix un diumenge de cada mes, però aquest cop és diferent per tots els que conformen aquesta associació i les persones que han vingut a donar suport a la causa: cada 2 d'abril es commemora el Dia Mundial de l'Autisme . Cursa per l'autisme del passat any ...

“ Franco ha muerto ” i ha nascut un moviment. El moviment per l’empoderament de la dona espanyola. L’any 1975 les dones van començar a reivindicar els seus drets. Amb la dictadura estaven subjectes als pares, als marits o, fins i tot, als fills. No tenien potestat sobre els seus descendents i havien de demanar diners als homes de la família. Durant el franquisme s’equiparava les dones amb els fills, els dements o els sordmuts. I no fa tant de temps de tot això. L’any 1975 va marcar un punt d’inflexió: l’ONU va declarar-ho com l’Any Internacional de la Dona. La jurista Maria Telo va impulsar la reforma que va fer de la dona casada un ésser lliure al convertir-la en major d’edat i ja podien comparèixer en un jutjat, acceptar una herència, llicenciar per contractar i exercir activitat mercantil sense el permís del marit. El fruit de la lluita feminista va començar a germinar i el 1975 les organitzacions de dones sortien a la llum, tot i la clandestinitat. Poc després de la mo...