Bicicletes

Com cada matí, l'Iqbal agafa la seva bicicleta per anar a treballar. És tan llarg el trajecte, que aprofita aquests moments per reflexionar. Davant seu la consciència de què li esperen 12 hores de treball en condicions molt extremes i perilloses. No té elecció. En Jan, a 6.527km de l’Iqbal, sí que té elecció.

Les primeres llums del sol entren per les escletxes de la finestra de l’habitació d’en Jan. Sap que és l’hora d’agafar la bicicleta. Ell, a diferència de l’Iqbal, l’agafa per anar a jugar amb els seus amics al parc de davant de casa.

L’Iqbal se n’adona que aquesta vegada el trajecte se li ha fet més curt. El camí de sorra esborra en Jan del seu pensament, tot és pols. La fàbrica és tot el que l’espera i la idea d’una vida millor es trenca.

Font: Maria Alsina

El 16 d’abril de 1995 l’Iqbal Masih pensava tornar a casa seva, però el van assassinar mentre corria pels carrers amb la seva bicicleta. L’Iqbal tenia 12 anys quan va morir. Quan en tenia 4, va ser venut pel seu pare a una fàbrica de catifes de Panjab, al Pakistan. Necessitava un préstec per pagar el casament del fill gran. Des dels 4 anys fins als 10, l’Iqbal havia estat treballant a la fàbrica. Diverses ONG’s han establert aquesta data com el Dia Mundial contra la Esclavitut Infantil.

Mentrestant, en Jan segueix jugant al parc amb els seus amics. L’efimeritat del temps el desperta. Aixeca el cap i en la llunyania veu el seu pare saludant. L’ha vingut a buscar en cotxe. L’amor del seu pare és tot el que l’espera.

La jornada a la fàbrica de l’Iqbal també ha arribat a la seva fi. A ell tot el que l’espera és el camí de sorra. Silenci.

Font: We Charity

De camí a casa, ressona “Benvinguts al llarg viatge”, la cançó preferida d’en Jan. Entre nota i nota, arriben a casa. La bicicleta queda oblidada en un racó de l’habitació. La seva mirada es centra en el trenca-closques de damunt la taula. Agafa les peces i, coses del destí, les deixa caure a la catifa. L’Iqbal ha fet bona feina.

El cas de l’Iqbal només és un entre molts. Es calcula que 400 milions de nens a tot el món són esclaus, 168 milions treballen i 85 ho fan en condicions perilloses. Més de 246 milions de menors a tot el món, amb edats compreses entre els 5 i els 14 anys, estan sent explotats diàriament. Molts d’aquests petits treballen fins a 12 hores i de tots ells, un 70% posa constantment la seva vida en perill.

L'Iqbal no ha pogut arribar a casa però, mentrestant, en Jan segueix fent encaixar les peces del trenca-closques i entona una cançó assegut a la catifa:

Hi ha un circ que mossega, i amb les dents desvetlla la son i cada dia s'adorm com si aquell dia fos el darrer
hi ha un circ al carrer, som viatge i som germans
hi ha un circ que dibuixa somiadors caminant per la corda fluixa
hi ha un circ tresor, que respira, flaira de vida

El món no notarà en falta a l'Iqbal. En Jan podrà tenir una catifa nova quan la vella quedi oblidada a les golfes. La societat seguirà oblidant a l'Iqbal a les golfes. Res canviarà.