Expressar-se lliurement i altres maneres d’acabar a presó

16 d’octubre del 2017. 5 mesos. Fa 20 setmanes que Jordi Cuixart i Jordi Sánchez són a la presó, a Soto del Real. Però no només són ells els que han quedat afectats per tot aquest enrenou. Diversos consellers catalans són a l’exili. D’altres comparteixen presó a Estremera. La nostra intenció no és donar resposta a per què els “Jordis” són on són, o perquè Forn i Junqueras han acabat presos. Aquí no es donaran claus a favor o en contra de la independència. Aquí cal obrir els ulls i veure que no és només el govern català el que està en perill.

El setembre del 2007 dos joves van ser detinguts per la justícia espanyola per cremar dues fotografies dels reis emèrits. Enric Stern i Jaume Roura van haver de pagar una quantiosa multa de 2.700 euros per injúries a la corona. El 13 de març de 2018 el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH) va acceptar la demanda d’aquests dos nois i, finalment, els va donar la raó. Es va demostrar l’abús de la justícia espanyola i es va haver d’indemnitzar els joves amb una quantitat superior a la multa. En aquest cas, van aconseguir la protecció europea davant l’abús del govern.

Però Espanya no s’atura. Ara l’afectat és el raper mallorquí Josep Miquel Arenas Beltran, més conegut com Valtònyc. Les seves rimes i cançons han estat vistes pels tribunals espanyols com una injúria contra la corona espanyola. Després de recórrer les sentències i d’haver de pagar advocats, ha estat condemnat a 3 anys i 6 mesos de presó. Amb 24 anys, un raper mallorquí ha vist vulnerats els seus drets en els tribunals espanyols. I quins drets se li han vulnerat?

Valtonyc i Pol Leiva Cuxart a la Xerrada sobre la repressió i llibertat d'expressió a l'estat espanyol (UAB)

Un dret és allò que ens permeten fer en una societat, allò que l’autoritat estableix que nosaltres com a ciutadans d’una societat podem fer sense haver de patir per la nostra seguretat. Hi ha moltes institucions internacionals que vetllen pel compliment dels drets humans com, per exemple, la ONU. Però pel cas de Valtònyc ens interessa el Conveni Europeu dels Drets Humans (CEDH), més concretament l’article 10, que salvaguarda un dret amb el qual l’estat espanyol no ha sabut conviure últimament: la llibertat d’expressió.

Mentrestant, el periodista Federico Jiménez Losantos denigra el feminisme i la seva lluita al 8M, amb afirmacions com que la vaga va estar “protagonitzada per noietes amb prou feines alfabetitzades que deien guarrades davant la porta del Zara”. O la condemna de 40 mil euros a la Revista Mongolia per dissenyar un cartell d’Ortega Cano que vulnera el seu honor, tot i que Ortega en algunes ocasions també ha vulnerat el dret que ell està reclamant i ha quedat exempte de qualsevol culpa.

Paraules com les de l’advocada Paloma Zorrilla: “A quants els hi agradaria que els seus fills fossin adoptats per homosexuals?”, difonen ideals homofòbics que han quedat impunes i segueixen perpetuant els estigmes de la sexualitat. El ressò de les paraules varia segons la persona que les expressa, segons el tema que es verbalitza. Llavors, fins on hauria d’arribar la llibertat d’expressió?

A partir d’aquí, podem veure la relació entre els “Jordis”, els consellers i Valtònyc. A tots ells se’ls ha vulnerat el dret a la llibertat d’expressió segons l’article 10 del CEDH i és el TEDH el que defensa la vulneració d’aquests drets. Ha aconseguit que dos condemnats a pagar una multa per cremar la fotografia del rei siguin indemnitzats i absolts de tots els càrrecs.

El dret a la llibertat d’expressió ha estat, és i hauria de ser el pilar fonamental d’una democràcia. En èpoques on el totalitarisme, el feixisme i la censura s’han imposat, el dret a la llibertat d’expressió ha estat vulnerat de manera exagerada. Hitler fou conscient durant la Segona Guerra Mundial i el Tercer Reich de la importància que tenia la premsa, de la importància de deixar que el poble s’expressés sense por a la represàlies. A dia d’avui, 70 anys després del règim nazi, Espanya està vulnerant fervorosament la llibertat d’expressió tant de Valtónyc, com dels joves Stern i Roura.

Set dècades després ha arribat el moment d’obrir els ulls, de mirar-nos l’Estat de dret cara a cara, sense por i preguntar-nos fins on estem disposats a arribar.