Del nord al sud en una mirada

Tenerife és l'illa més gran de l'arxipèlag canari amb una extensió de 2.034 quilòmetres quadrats. És una illa volcànica amb una àmplia diversitat biològica. Tot i les reduïdes dimensions, en el territori hi ha 1.400 espècies de plantes superiors, gairebé 500 espècies d'animals vertebrats i milers d'espècies d'animals invertebrats, segons dades de la mateixa web de turisme de l'illa. Però el que destaca més de l'illa no és la seva extensió o la gran quantitat d'espècies animals o vegetals, sinó que el més impactant és el contrast entre el nord i el sud.

Los Cristianos, part sud de l'illa (Fotografia pròpia)

Ja només a l'arribar es nota la diferència. L'aterratge al nord es fa entre núvols flonjos i de tant en tant alguna gota de pluja. El sol no predomina en aquesta zona, sinó que el clima és refrescant. En canvi, l'aterratge al sud és ventós i amb un sol abrasador d'estiu en ple mes de febrer. Quan arribes a la zona sud de l'illa comencen a sobrar les peces de roba amb les que havies arribat des de la península.

Acantilados de los Gigantes, part sud de l'illa de Tenerife (Fotografía de Mireia Carrasco)

Les àmplies zones de vegetació també ajuden a diferenciar la zona de l'illa en la qual et trobes. En la zona nord de l'illa hi predominen prats més verds i amb més arbres. En canvi, la zona sud hi predominen més els arbustos. A més, mesura que vas ascendint la vegetació va canviant de forma i mida. En les parts més properes a la costa (dels 0 als 700 metres) trobem zones de flora més seques com l'atzavara o el card marià. Entre els 200 i els 600 metres per sobre el nivell del mar ens trobem una zona amb més precipitacions i, per tant, amb plantes com el drago o les palmeres. A mesura que es puja de nivell, les precipitacions són més abundants (entre els 500 i els 1.000 metres) i les plantes que s'adapten a aquestes zones són, per exemple, el llorer o diverses varietats de falgueres.

Entre els 1.000 i els 1.500 la sequera fa que hi hagi escassetat de plantes, però hi destaquen els brucs i els grèvols canaris. Ja entre els 800 i els 2.000 metres la flora predominant són els pins canaris. I, finalment, a les zones més altes de l'illa (per sobre els 2.000 metres) hi ha espècies de plantes com les ginestes, els bàlecs o les violetes del Teide.

Sorgida d'una zona volcànica, l'illa arriba al seu punt més alt amb el cim del Teide. Amb 3.718 metres acaba sent la muntanya més alta d'Espanya. I amb una illa plena de contrastos, el Teide també és una zona amb diferències entre nord i sud. A mesura que puges per la carretera de la banda nord et vas enfilant des de les zones més seques i amb arbustos a les zones plenes de pins. A mig camí de la carretera sud trobes una part d'història i una part de monument on els turistes s'aturen a fer "postureig".

Pino Gordo, carretera sud del Teide (Fotografia pròpia)

El Pino Gordo i el Pino de las Dos Pernadas coronen el municipi de Vilaflor de Chasna. Per fer-se una idea de l'amplitud d'aquests dos pins, només cal pensar que fan falta 8 persones per encerclar-los del tot. De mica en mica anem deixant enrere els pins i traspassem la barrera de núvols que separen les poblacions del Parc Nacional del Teide. Entrem dins les zones rocoses de la base del cim. Descobrim deserts infinits de pedres marronoses i negres.

I des del roque Cinchado, un roc que forma part del grup de Roques de García, es pot observar el punt més alt del Teide.La carretera segueix serpentejant fins a arribar al telecabina que et porta a pocs metres del mateix cim. I conduint per la complicada carretera de muntanya arribem a la cara nord. Les roques tenyides d'un marró vermellós queden cobertes per la blanca neu que uns dies abans havia viatjat des de la península a l'illa canària.  Les diferències entre la cara nord, repleta de neu, i la cara sud, enfosquida pels deserts de roca volcànica, són evidents.

Cim del Teide amb el Roque Cinchado, cara sud (Fotografia pròpia)

Cara nord de la base del Teide (Fotografia de Laura Ize)

Però la bellesa de Tenerife es crea entre aquestes petites diferències. El contrast en la vegetació, la banda seca i la més humida. El contrast en el clima, el sol calent i els núvols plujosos. El contrast en el Teide, el desert de roca i la neu blanca. El contrast entre el nord i el sud.

Per a més fotografies: Del nord al sud en una mirada